THEMIS

La Barraca

2011-10-19T23:18:00.004+02:00

La Rosa Petit i la Maria Jaume (de dreta a esquerra), a la porta de la "barraca" del rugbi. (Any 1960)

Fotografia cedida per la Montserrat Fontanet Petit

Esteve Valls Carbonell

2011-08-30T04:33:00.003+02:00

UES

Diumenge de Rams

2011-07-31T17:37:00.002+02:00

Oratori del Palau de Marianao. Diumenge de Rams del 1966

Fotografia cedida per la Marta Miralles Casanovas

Eleccions 12 d'abril de 1931

2011-04-10T02:29:00.003+02:00

Document escrit a mà per Ramon Escardívol Porqueras, del recompte de vots de les eleccions muncipals del 12 d'abril de 1931 a Sant Boi.
El 7 de juny del mateix any, ja proclamada la República, se celebren eleccions per a Jutge i Fiscal Municipal. En Ramon Escardívol es presentà per a jutge, i en Vicens Urpinas per a fiscal, com a representants de la candidatura de l'Aliança Catalanista Republicana.

Document cedit per la Valentina Escardívol Bové

Aclariment

2011-03-01T15:55:00.003+01:00

Aquest bloc sempre ha tingut l'objectiu de recuperar i de compartir la nostra memòria, mitjançant imatges, documents i vivències personals o col·lectives. No és un lloc per desqualificar ni jutjar ningú. Per tant, i a contra cor, a partir d'ara els comentaris hauran de passar pel sedàs, i només es publicaran aquells que siguin respectuosos i s'ajustin a l'objectiu d'aquest petit espai de memòria.
Gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració!
Lourdes

Campions

2011-01-17T00:10:00.008+01:00

L’Elvira Valls m’ha passat aquestes tres fotografies, on surt el seu pare, en Francesc Valls Calopa. Segons em diu, es tracta de l’equip que va quedar campió d’Espanya. No hem pogut saber l’any, i tampoc completar els noms dels altres membres de l’equip.
Espero que, com en altres ocasions, em podreu ajudar.

Gràcies a les vostres aportacions, s'ha pogut datar i posar noms a la tercera fotografia:

Fotografia feta a l’Ateneu Santboià el 12 de maig del 1948. L’equip de la Santboiana va guanyar per segon cop el Campionat d'Espanya celebrat a Lleó (temporada 1.947-1.948).

Drets d’esquerra a dreta: Josep Martínez, Albert Serra, Valls, Josep Petit, Vicenç Bisbal, Miquel Vives, Jordi Ribes, Josep Parés, Martret, Urbano Martínez i Baldiri Pugès. Asseguts al mig, d'esquerra a dreta, Joan Bisbal, Melcior Martí, Pere Puig, Francesc Larroy i, en primer terme, Joan Duran, Isidro Ollér, Miquel Martínez, Navarret i el Xato.

Fotografies cedides per l'Elvira Valls Carol

Cristòfol Rebull i Capdevila

2010-10-28T23:52:00.005+02:00

Cristòfor Rebull i Capdevila, nascut a Sant Boi el 3 d’agost de 1903. Representant als 20 anys de la Unió de Rabassaires pel Baix Llobregat, de la qual en fou fundador. Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya. En les eleccions municipals del gener de 1934 fou escollit regidor per les llistes d’ERC. Abandonà el consistori després dels fets del 6 d’octubre del 1934. ES va refugiar a Caldes de Montbui perquè no el detinguessin els partidaris de Primo de Rivera. Fou signatari del Manifest del Front d’Esquerres de Catalunya (febrer del 1936) i protagonista destacat del restabliment de la Llei de Contractes de Conreu. Va assumir responsabilitats de les comissions de Governació: cementiris, assistència social i aigües.

Després de l’aixecament dels franquistes (juliol del 1936), participà en la defensa de Barcelona contra els militars feixistes. Fou membre de la Junta de Seguretat Interior per tal de pacificar les energies revolucionàries dels anarquistes i del P.O.U.M. Participà en la renovació de la intendència, per tal de permetre el proveïment de les columnes de voluntaris al Front d’Aragó. L’any 1938 va marxar en qualitat de voluntari de l’Exèrcit Republicà fins a la desfeta de Catalunya.

Exiliat a França el 1939, va estar internat en els camps de concentració francesos d’Argelers i de Barcarès fins al 1941. Posteriorment, tornà al seu treball de pagès, conreant una petita finca prop de Marsella. Aquesta propietat fou un refugi per a molts exiliats republicans, durant els anys d’ocupació alemanya. Els procurà certificats de treball perquè poguessin aconseguir una carta de residència, evitant-los l’encarcerament en els camps de concentració alemanys. Participà, també, de manera activa, en la Resistència Francesa.
L’any 1945 participà en el Congrés de la Terra de Perpinyà. Fou membre fundador de la Llar Catalana de Marsella, després de l’escissió del Centre Català per raons polítiques, els anys 1947-1948. Organitzador de manifestacions culturals i de solidaritat dels catalans de Marsella, i portant lligams culturals amb els provençals.
Fou President d’ERC per Marsella i la Provença, i representant en aquesta regió del Govern Català a l’exili. Col·laborador d’en Josep Tarradellas, va permetre la celebració dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Marsella, l’any 1967.
Fins al 1955 va seguir acollint refugiats republicans perseguits pel règim franquista, ajudant-los a aconseguir documents d’identitat, i evitant-los l’extradició.
Tornà a Sant Boi l’any 1972. Morí a Marsella el 16 de maig de 1996 i fou enterrat a Sant Boi per la seva voluntat el 23 de maig de 1996.

*Aquesta breu biografia va ser escrita pel seu fill, Llibert Rebull, i pel seu nét, Gilles Rebull, i lliurada al Pau Mestres, el qual me l’ha cedida perquè la pugui compartir.

Cristòfor Rebull al seu despatx de la Generalitat (1936-1937)

Fotografia cedida pel Llibert Rebull

La manifestació del 1977

2010-07-19T03:12:00.004+02:00

Barcelona, Passeig de Gràcia. Manifestació de l'11 de setembre del 1977, Diada de Nacional de Catalunya.

Fotografia cedida pel Vicenç Tejedo Garcia

Eleccions a l'Ateneu Santboià

2010-05-05T00:05:00.003+02:00

Portada de la revista local "Vida Samboyana", corresponent al núm. 51 del febrer de 1960, anunciant una de les candidatures que es presentà a les eleccions de l'entitat. Sembla que va ser la guanyadora.

Document cedit pel Francesc Mas Vidal

Inundació

2010-05-04T00:09:00.004+02:00

Plaça Catalunya, anys 60. A les fotografies, el Ramon Mas i Campderrós. A la segona imatge, intentant aixecar una reixa per desguassar l'aigua acumulada a la plaça.

Fotografies cedides pel Francesc Mas Vidal

Riuada

2010-05-02T22:20:00.006+02:00

Fotografia feta des del canal, a l'esquerra de la imatge es pot veure la Rambla Rafael Casanova, en aquella època Rambla del Caudillo. Any 1944

Fotografia cedida per la M. Antònia Vila Tous

6 d'abril de 1931

2010-04-14T02:46:00.003+02:00

Fotografia d'en Francesc Macià i d'en Jaume Aiguader, el dia del míting electoral, que va tenir lloc al camp del Futbol Club Santboià. 6 d'abril de 1931

Fotografia cedida pel Jordi Escardívol Viñas

Sant Boi, 14 i 15 d'abril del 1931

2010-04-14T02:14:00.005+02:00

"El 14 d'abril, Macià proclama a Barcelona la República Catalana. A Sant Boi, el mateix dia, en Quirze Parès, en Roc Tarrida i en Bartomeu Petit, de l'Aliança Catalanista Republicana, proclamen també la República des del balcó de l'ajuntament hissant la bandera (...) es constituí a Sant Boi un Comitè provisional, el President del qual fou en Roc Tarrida i Valls. (...) Es constituí el nou Consell Municipal del qual va ésser el fundador com Ajuntament Plenari: President, Baldiri Déu i Priu, Cap de majoria, Joan Vandellós i Jardí, i de la minoria en Joan Pagès i Andreu"

(Fragment extret del diari personal d'en Quirze Parés, cedit per la seva família)

La fotografia de l'acta de l'Ajuntament de Sant Boi, 15 d'abril de 1931, cedida pel Sr. Ros

Cursa de relleus

2010-04-12T21:47:00.003+02:00

Cursa de relleus dels jugadors de rugbi de la Unió Esportiva Santboiana. La cursa es va fer perquè havien guanyat la Lliga, i van anar a Montserrat fent relleus. El testimoni era un banderí de la Santboiana, com una mena d'ofrena dels jugadors del primer equip. Les fotografies poden ser de més enllà de Sant Boi: Pallejà, Sant Vicenç ...
A la primera fotografia: el Sisco Farré li passa el testimoni al Ramon Fontanet. A la segona fotografia: el Ramon Fontanet li passa el testimoni a l'Isidre Oller (Finals dels anys 50).

Fotografia cedida per la Montserrat Fontanet Petit

Amigues

2010-04-01T00:49:00.003+02:00

D'esquerra a dreta, la Rosa Petit, la Maria Jaume i la Pilar Barrachina.
Carrer de La Rapa, al fons, el Carrer Montevideo.
Any 1952

Fotografia cedida per la Montserrat Fontanet Petit

Pablo Peláez Martos

2010-03-21T02:38:00.013+01:00

Pablo Peláez Martos, combatent en la defensa de la República

Fotografies i testimoni del seu fill, en Joan Peláez

El meu pare va néixer un 3 d’agost de 1920 a Porcuna, Jaén. Amb 16 anys, el 1937, va ser reclutat per combatre a la Guerra civil en la zona republicana. Era un d’aquells xicots de la “lleva del biberó”. Van ser uns anys d’infern i penalitats, però el pitjor arribaria quan acabada la Guerra Civil el van portar a un camp de concentració, on s’hi va estat gairebé un any.

Després de sortir del camp de concentració, aquell malson no va acabar, l’esperaven uns anys de "servei militar a la pàtria", que allargarien els seus patiments durant quatre anys, del 1940-1943. Varen ser uns anys molt durs, i serien el preàmbul d’una malaltia que arrelaria en els seus pulmons, a causa de l’estada en llocs tan freds com el Pirineu aragonès, Candantxú i voltants, el Pirineu català, Camprodon i altres pobles. Va acabar aquell llarg periple a Madrid, on va haver de fer quatre anys de servei militar obligatori, fent de caporal furrier, i treballant també a la cuina. Degut a la malaltia, que ja començava a aflorar, va estar ingressat durant un any a l’hospital militar-sanatori del Castillo de Jaén.

La vida li va donar, però, el millor regal al casar-se amb la persona que més estimava. L’Estrella (la meva mare) amb 26 anys, i el Pablo (el meu pare) amb 27 anys, es van casar un 4 de desembre del 1947. Dos anys més tard, el desembre de 1949, va néixer el seu primer fill, l´Antonio Benito. Aficionat al futbol, durant els anys 40 va ser porter del Betis. Durant aquells anys el meu pare treballava de barber, però la situació econòmica al poble no era gaire bona i va haver d’emigrar a Catalunya l’any 1954, uns mesos abans de néixer jo, el seu segon fill, el desembre de 1954. El pare no em va poder conèixer fins passats gairebé dos anys, quan la mare, el meu germà i jo ens varem reunir amb el pare a Barcelona. Això va ser el juny de 1956.

Durant aquella època, el pare treballava a la barberia de l´Escola Industrial, i en el poc temps lliure que li quedava encara tenia interès d’aprendre català amb una gramàtica i un diccionari. Aquells van ser possiblement els anys més feliços, perquè varem estar tota la família junta. Malauradament, però, la malaltia dels pulmons, herència dels anys de patiments al camp de concentració i al llarg servei militar obligat, va fer que ingressés al Sanatori de Torrebonica a Terrassa. Des de l’any 1959 i fins el 1961, el Pablo, el meu pare, va entrar i sortir del sanatori un parell de vegades degut a les recaigudes. Quan tornava a casa seguia treballant a la barberia que havia muntat en un petit local al carrer de la Hortènsia d´Esplugues. Continuava la seva vida familiar, amb la seva dona, l’Estrella, que ensenyava a llegir i a escriure els nens del barri al menjador de casa, i amb els fills, l’Antonio que des dels 9 anys treballava en una bòbila, i jo, encara petit per ajudar a tirar endavant la casa.

Fins que a la tardor de 1962, concretament un vespre del 9 de novembre, a casa i davant de l’Estrella i del fill petit de 7 anys va començar a agonitzar. A l’edat de 42 anys deixava la vida terrenal i el seu cos físic deixava de patir.

* El Pablo Peláez Martos, ex-combatent, va morir a l’any 1962, com a conseqüència de les seqüeles que li van deixar els 3 anys de guerra, el període en els camps de concentració franquistes, i els 4 anys de servei militar obligatori. Com tants i tants soldats republicans, encara ara, després de 70 anys, la família no ha pogut aconseguir cap tipus de documentació que demostri aquell llarg i feixuc periple .

L'auca de l'Ateneu Santboià

2010-02-22T23:17:00.005+01:00

"Auca simple d'una història d'honor,
de fama i de glòria
d'un Ateneu que de cor
celebra les NOCES D'OR"

Document cedit per la M. Antònia Vila Tous

Els jardins de l'Ateneu

2010-02-21T01:59:00.002+01:00

Vista de l'església de Sant Baldiri, des dels jardins de l'Ateneu Santboià. Anys 60

Fotografia cedida per la M. Antònia Vila Tous

Carrer Major (Carrer del Mig)

2010-02-21T00:59:00.004+01:00

Imatge del Carrer Major, abans no fos zona de vianants. A la vorera de l'esquerra encara hi havia la barberia del Pepet Mestres (cal Gaietà), la botiga de roba del Català, i la de bicicletes del Grañó (al costat de casa meva, la que hi ha una tribuna). Al fons, també a l'esquerra, la farmàcia del Piña. A la vorera de la dreta, la botiga de fotografia del Rubens, i al costat, cal Navarrito. Anys 60

Fotografia cedida pel Jordi Escardívol Viñas

Carrer Montevideo

2010-02-16T21:44:00.002+01:00

Vista de Sant Boi des de la part de dalt del carrer Montevideo. Anys 40

Torneig d'escacs

2010-02-12T22:02:00.004+01:00

Torneig d'escacs entre diferents equips de la comarca als jardins de l'Ateneu Santboià. Festa Major del 1932.

Fotografia cedida per la M. Antònia Vila Tous

El Mercadal

2009-12-29T23:25:00.004+01:00

Grup de nens i nenes a les restes de la Casa de les Voltes, al Mercadal. A la fotografia (a la dreta, dret al darrere, amb gorra i un pal), en Ramon Mas Campderrós. Voltants de l'any 1924.

Fotografia cedida pel Francesc Mas Vidal

Batallons disciplinaris

2009-11-14T20:27:00.005+01:00

Components del Batalló disciplinari núm. 17 formats a la sortida de la catedral de Manresa. En aquest batalló hi havia un quants santboians (2 de març de 1941)

Fotografia cedida per la M. Antònia Vila Tous

Incendi a l'Ateneu

2009-10-22T22:21:00.003+02:00

Incendi a l'Ateneu Santboià. 8 de desembre de 1957

Fotografia cedida per la M. Antònia Vila Tous

Records de l'escola

2009-09-29T23:36:00.004+02:00

La Lourdes Sierra Morelló (la meva mare), a l'escola nacional de Sant Boi.
Any 1934

Nadal a l'Ateneu Santboià

2009-09-16T19:45:00.002+02:00

L'arbre de Nadal de l'Ateneu. A la fotografia, el Jordi Escardívol Viñas.

Anys 50

Els 3 Tombs (IV)

2009-09-16T19:34:00.002+02:00

Festa dels 3 Tombs, 17 gener de 1946

La fotografia està feta a la Plaça de l'Ajuntament, davant del Bar Núria.

Dalt del carro, entre d'altres: Agustí Puig, Montse Sierra, Lourdes Sierra, Teresa, Anton Pallarès, Olivé, Jordi Escardívol. A peu, al costat del carro: Josep Pallarès

Fotografia cedida pel Jordi Escardívol i Viñas

Font de Golbes

2009-09-16T19:17:00.001+02:00

En Valentí Escardívol i Soler (el meu besavi), a la Font de Golbes. Any 1910

Fotografia cedida per la Isabel Escardívol i Julià

DE VIVA VEU (V)

2009-08-18T16:07:00.010+02:00

Fotografies i testimoni de l’Enric San Emeterio López

(supervivent del "comboi dels 927")

El meu pare, Jesús San Emeterio Martínez (Solares, Santander) era químic d’ofici. Poc després d’esclatar la guerra civil, el 30 d’agost de 1936, s’incorporà a l’exèrcit republicà, com a alferes. El 15 de novembre de 1936 fou ascendit a capità de la 14 Brigada, Batalló 109, 3ª companyia. El 2 desembre de 1936 va ser ferit en combat a Villasante de Montija (Burgos). La ferida fou greu, i li van amputar el braç dret a l’alçada del colze, per la qual cosa, va haver de passar molt temps de convalescència en un hospital. Des del seu ingrés a l’hospital (finals del 36) fins a principis del 38, tinc un buit d’un any. Després, recopilant més informació, vaig poder saber que passà a França amb el seu regiment, i arribà a Catalunya l’abril del 38. El juliol del 38, i com a mutilat de guerra, va ser declarat apte per a serveis del C.R.I.M (Centre de Reclutament i Instrucció Militar) núm. 16, a la Caserna Espartaco de Barcelona.

El gener de 1939 marxà cap a l’exili amb la seva esposa –Maria López Lluch-, la meva mare, que llavors estava embarassada de mi. Una vegada arribats a França, van enviar el pare a Argelès i la mare a Angoulême. Durant uns mesos, la mare no va saber res d’ell. El 7 de maig de 1939 vaig néixer a Cognac. Al cap d’un any d’haver arribat a França, i gràcies a ser mutilat de guerra, els francesos van deixar venir el pare a Angoulême. Finalment la família es va retrobar, i el pare em va veure per primera vegada.

A principis del 1940 ens van traslladar a un nou camp als afores de la ciutat, Les Alliers. Uns mesos després, els alemanys van ocupar la zona, i el 20 d’agost ens van fer pujar a totes les famílies en un tren, dient-nos que ens portaven a zona lliure. Després de quatre dies de marxa, vam arribar a Mauthausen. Allà van fer baixar tots els homes i els nens més grans de 14 anys; si n’hi havia algun de més petit, però més alt per a la seva edat, també l’obligaven a baixar del tren. Les dones i els nens petits, entre els quals ens trobàvem la meva mare i jo, vam continuar el viatge. El pare va quedar a Mauthausen. Després de 18 dies de viatge per Europa, i amb un destí incert, ens van retornar a Espanya, i vam entrar per Hendaia. En arribar, van separar les dones, per una banda les de Llevant, i per l’altra les de Catalunya. Van fer un tercer grup amb les nascudes a Barcelona, i aquestes van portar-les a la presó del castell de Montjuic. La mare, que era valenciana, va anar amb el grup de les de Llevant. Finalment, va poder contactar amb la família, i ens van venir a recollir als dos, i vam anar a viure a Anna, un poble prop de Xàtiva, on havia nascut la meva mare. Del pare no en vam tornar a saber mai més res.

Finalment, i no fa gaire anys, vaig aconseguir la següent informació oficial:

Jesús San Emeterio Martínez, internat al Frontslag 184 (Angouleme, França); transferit el 24 d’agost de 1940 al camp de Mauthausen; després transferit a Gusen el 24 de gener de 1941; mort en deportació a Gusen el 24 de setembre de 1941. Núm. de detingut 4181 (Mauthausen), 9681 (Gusen).

Comboi 927

El bar del Local

2009-08-18T11:57:00.004+02:00

El bar de l´Ateneu Familiar. A la fotografia, de dreta a esquerra, el Miquel Vidal (matalasser),i el seu cunyat Carles (Any 1954)

Fotografia cedida pel Francesc Mas Vidal

THEMIS, SEGON ANIVERSARI

2009-08-14T23:58:00.000+02:00

14 d’agost de 2009, dos anys d'històries, dos anys de vida.

L'avi a l'exili

2009-08-12T15:01:00.002+02:00

El Joan Escardívol i Porqueras, el meu avi, a la Plaça del Capitol de Tolosa, durant la seva primera etapa a l'exili. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Boi i membre de les forces de seguretat. El 24 de gener de 1939 marxà cap a l'exili amb el Baldiri Déu (alcalde 1931-1932) i la seva filla. Després de passar la frontera van ser internats al camp d'Argelès. La fotografia va ser feta en una trobada de gent d'Esquerra de Sant Boi. Any 1940

Fotografia cedida pel Jordi Escardívol Viñas

EXTRAMURS: Nevada a Barcelona

2009-08-12T13:19:00.007+02:00

L'objectiu inicial d'aquest bloc ha estat des del primer moment, recuperar històries, racons, imatges del meu poble. Per tant, SANT BOI és el centre de tota la meva recerca. No obstant això, m'arriben a les mans històries, fotografies, records de gent d'altres terres. Històries tan interessants com les nostres, i que si no es recullen i s'expliquen ara, es perderan per a sempre. A partir d'avui, neix un nou apartat al bloc destinat precisament a recollir la memòria de gent i de llocs que res, o molt poc, tenen a veure amb la vila. L'etiqueta d'aquest apartat serà: EXTRAMURS

EXTRAMURS: Nevada a Barcelona

La fotografia va ser feta al Guinardó, concretament al Casal Federal (adscrit a Esquerra Republicana), durant la nevada que va caure a Barcelona l'hivern del 1937-1938. En el grup hi ha la Maria i la Isabel Escardívol (nascuda a Sant Boi), i la seva mare, la Lola Julià (nascuda a Sant Boi).

*A conseqüència de la gran onada de fred de l'hivern del 37, el darrer dia de desembre d'aquell any va caure una petita nevada sobre la ciutat de Barcelona, però només es van acumular 5 cms, per tant, al cap d'un dia ja no en quedava rastre. El 15 de febrer de 1938 la nevada ja va ser més forta, amb tempesta i amb una acumulació de 13 cms. Va continuar nevant durant quatre dies.

Fotografia cedida per la Isabel Escardívol i Julià

Milicians

2009-08-10T16:05:00.003+02:00

Grup de milicians, entre els quals, només he pogut identificar el Daniel Petit. Any 1937

Fotografia cedida per la Isabel Escardívol i Julià

Ramon Mas a la guerra (II)

2009-07-28T15:54:00.009+02:00

En Ramon Mas i Campderrós (fila del darrera, amb casc, el cinqué a la dreta) al
Front de Terol. En Ramon va estar, entre d'altres, a Alcañiz, Mas de las Matas, Montalbant. Atès que era paleta, va anar a parar a un batalló de treballadors, i la seva feina era fer trinxeras, especialment a la nit. En acabar la guerra, el van fer presoner i el van portar cap a Lleó i Ourense.

Fotografia cedida pel Francesc Mas Vidal

El Josep Pascual

2009-07-26T21:46:00.004+02:00

En Josep Pascual Burguès. La foto està feta a la Plaça de l'Ajuntament. Al fons, el Bar Plata i Cal Pirret. Anys 50.

Fotografia cedida per l'Albert Pascual

Els 3 Tombs (III)

2009-07-26T21:40:00.002+02:00

Els 3 Tombs. La fotografia va ser feta davant del Mercat (ara Plaça de l'Ajuntament). Anys 40

Fotografia cedida per l'Albert Pascual

Curiositats

2009-07-12T03:43:00.004+02:00

Díptic que anunciava l'espectacle de "Los payasos de la tele" a l'Ateneu Santboià. (Principis dels 80). El més curiós d'aquest document és com van escriure el nom de l'Ateneu: ATENEO ZAMBOLLANO

Material cedit pel Joan Vendrell Campmany

Escoles

2009-07-12T02:49:00.003+02:00

Foto de l'escola Municipal de la Núria Fontanals Ustrell, amb 8 anys.
Curs 1929-1930

Fotografia cedida per la Núria Egea Calopa

Francesc Macià a Sant Boi

2009-07-10T01:52:00.004+02:00

Francesc Macià durant el míting electoral que va fer al camp de futbol del Santboià el 6 d'abril de 1931. També hi van assistir en Josep Fontbernat, el Dr. Trabal, en Jaume Aguader Miró i en Ventura Gassol. A la fotografia: asseguts, d'esquerra a dreta, Jaume Aguader, Ramon Escardívol, Francesc Macià. Drets: a l'esquerra, Roc Tarrida (entre Dr. Trabal i el ramon Escardívol); a la dreta: Baldiri Déu (gorra amb visera).

Fotografia cedida pel Valentí Escardívol i Coll

* 73 anys després, aquesta fotografia va anunciar l'exposició "ERC A SANT BOI, 1930-1945 IL·LUSIÓ, DESFETA I RESISTÈNCIA"

Cinema

2009-07-10T00:48:00.009+02:00

Carnet d'operador del Pasqual Vedri Oller. Any 1925

El Pasqual Vedri Oller a la cabina de les màquines de cinema de l'Ateneu Santboià
(Anys 40)

Material cedit per la M. Àngels Branchadell Vedri

Cinema a l'Ateneu Santboià

2009-07-10T00:43:00.003+02:00

Cartell de cinema de l'Ateneu Santboià, possiblement de l'any 1931

Material cedit per la M. Àngels Branchadell Vedri

Gent de l'Ateneu (II)

2009-07-03T01:22:00.002+02:00

Bartumeu Suriol i Jordi Suriol a l'entrada de l'Ateneu Santboià. Any 1952

Fotografia cedida pel Jordi Suriol

Amics a l'Ateneu

2009-07-03T00:44:00.004+02:00

Quatre amics, tots socis de l'Ateneu Santboià, als jardins de l'entitat. Drets, d'esquerra a dreta: Martí Quesada, Manolo Martínez i Josep Mestres. Assegut: Bartomeu Suriol. 16 d'agost de 1942

Quatre amics, tots socis de l'Ateneu Santboià, a l'entrada de l'Ateneu Santboià. D'esquerra a dreta: Bartomeu Suriol, Martí Quesada, Joan Martret, Jaume Novas. Any 1943

Fotografies cedides pel Jordi Suriol

Partit de bàsquet

2009-07-02T23:36:00.003+02:00

Partit de bàsquet entre el C.B.MONTCADA, primer classificat, i el C.B. ATENEU SANTBOIÀ, segon classificat. Temporada 1951 - 1952

Fotografia cedida pel Jordi Suriol

Diumenge de Rams

2009-07-02T22:17:00.002+02:00

Diumenge de Rams a la Plaça de l'Església. Any 1958

Fotografia cedida pel Ferran Jou

Carrers

2009-07-02T22:15:00.002+02:00

Carrer Victor Balaguer. Anys 60

Fotografia cedida pel Ferran Jou

Trobada a l'Ateneu Santboià

2009-06-25T01:05:00.003+02:00

A la imatge s'ha pogut identificar: Josep Sansi (el senyor que apareix a baix de tot a la dreta), la seva mare, Dolors Sansi (la senyora vestida amb jaqueta negra al costat de l'escala de la dreta), i el senyor Caballer (sota la làmpada de la paret exterior, amb un bigotet).
Possiblement, la majoria de persones que apareixen a la fotografia formaven part del grup de teatre i sarsuela de l'Ateneu Santboià.

Fotografia feta a l'entrada de l'Ateneu Santboià, possiblement l'hivern del 1944-1945

Fotografia cedida per la Isabel Escardívol i Julià

* No he pogut obtenir cap més informació, a veure si algú em pot ajudar.

Racons

2009-06-01T00:27:00.003+02:00

A la fotografia, els avis materns del Francesc Mas Vidal. El seu avi va ser el guarnicioner (basté) de la Rambla , des de principis de segle fins al 1955 aprox. Els horts de la fotografia estaven situats al carrer Jaume I, entre La Rapa i Pompeu Fabra. Anys 50.

Fotografia cedida pel Francesc Mas Vidal

Exili (IV)

2009-05-24T22:00:00.003+02:00

Santboians a l'exili. Tolosa de Llenguadoc 1940
D'esquerra a dreta: Antoni Garrigosa i Ramon Verdaguer

Fotografia cedida per la Maria Verdaguer

Festa Major, Ateneu Familiar

2009-05-20T15:55:00.005+02:00

Portada del programa de Festa Major de l'Ateneu Familiar. Any 1964

Material cedit pel Sergi Alberola

Catifes de flors

2009-05-18T00:49:00.004+02:00

Catifes de flors a la Rambla. Festa de Corpus, anys 50

Catifes de flors al carrer Major. Festa de Corpus, anys 50

Fotografies cedides pel Ferran Jou

Principal Cinema (Cal Ninyo)

2009-05-04T00:51:00.003+02:00

Díptic del Principal Cinema. Any 1944

Material cedit per la M. Antònia Vila Tous

Correspondència (Francesc Macià 1932)

2009-04-15T00:01:00.004+02:00

Targeta d'agraïment enviada per Francesc Macià, President de la Generalitat de Catalunya, a Ramon Escardívol, Jutge Municipal de Sant Boi de Llobregat (maig de 1932)

Carnets de ball

2009-03-21T00:05:00.003+01:00

Material cedit per la família Vives - Turcó

Racons del riu

2009-03-09T23:53:00.004+01:00

Riu Llobregat. Any 1946

D'esquerra a dreta: Maria Vilar, Teresa Gasol, Angeleta, Montserrat Blanchart, Carme Blanchart, Eulàlia Garcia, Teresa Prat, Venanci Mirabent.

Fotografia cedida per la Maria Vilar Campamà

Fotos d'estudi (II)

2009-02-27T00:14:00.008+01:00

Carnestoltes: Disfressades, les germanes Montserrat i Núria Fontanals Ustrell, amb 2 i 10 anys respectivament. Any 1932

* Fotografia acolorida a mà

Fotografia cedida per la Núria Egea Calopa

En Ramon Mas a la guerra

2009-02-20T00:01:00.011+01:00

El primer a l'esquerra és en Ramon Mas. Ourense 12-03-1938

En Ramon Mas Campderrós* al front de Terol (4 fotografies)

* Ramon Mas i Campderrós, paleta (Viladecans 1911-Sant Boi 1973)

Per la seva professió, Ramon Mas i Campderrós va formar part de l’equip que va fer la troballa de les Termes Romanes. Les termes es van localitzar l'any 1953 gràcies a un document de 1826, interpretat per l'historiador santboià Carles Martí i Vila. Ramon Mas i Campderrós va encetar-ne l'excavació que, un any després, va continuar sota la direcció de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. A partir d’aquell moment es va aficionar a l’arqueologia i va col·laborar molt valuosament, durant anys, a excavacions, prospeccions i treballs de reconstrucció fets a diferents indrets del terme municipal. Ramon Mas va morir com a conseqüència d’un accident de treball que va patir, precisament, mentre construïa un mur de contenció dintre del recinte de les Termes. Font: Viure a Sant Boi, Vides santboianes

Fotografies cedides per la Isabel Mas

DE VIVA VEU (IV)

2009-02-13T00:41:00.017+01:00

José Peñalver Pérez arriba a Sant Boi l'any 1952

(Transcripció del castellà)

Quan la Mercedes i jo vam arribar en tren a Barcelona l'octubre del 1952, la primera cosa que vam fer va ser anar a la comissaria de l'Estació de França perquè dos policies “de la secreta” havien detingut dos amics meus del poble que viatjaven amb nosaltres en el mateix tren. Vam anar a veure'ls, i també em van tancar a mi: detenien tothom que no tingués ni feina ni habitatge a Barcelona. Vam estar tancats amb centenars de persones al Palau Nacional de Montjuïc, des d'aquell dissabte, i fins que no va sortir un altre tren el dissabte següent. Durant aquella setmana, la Mercedes ens portava menjar que un cosí meu, policia, ens donava d'amagatotis. Al següent dissabte ens van portar a l'estació de tren i ens van embarcar, noranta “presoners” i cinc policies, i ens van dir que el càstig era de sis mesos de presó si hi tornàvem.

Quan vaig arribar a València em van cridar, i van deixar-me anar gràcies al meu cosí policia, que havia encarregat a un amic seu, un dels policies que ens custodiaven, que em deixés anar a València “perquè havia de veure urgentment una germana”. Per tant, em van dir que el bitllet fins a Múrcia me l'havia de pagar jo. Quan vaig agafar el tren de tornada cap a Tarragona, un policia em va enxampar, però el vaig convèncer que només anava a Tarragona, no a Barcelona. Des de Tarragona vaig agafar un “ligero” (rodalies) fins a Barcelona, i així vaig poder tornar-hi.

Vam anar a parar a Sant Boi perquè hi havia un matrimoni del poble: el marit s'encarregava del manteniment del Rugbi perquè treballava amb el Garrigosa. Vivien a la caseta que hi havia a dalt de les instal·lacions. La Mercedes va viure amb ells i jo m'estava a El Tubo, que era una pensió regentada per murcians, al carrer Major (on ara hi ha una peixateria). Poc després, vam trobar casa al Molí Nou, a canvi d'ajudar el propietari a fer-se una torre. Alhora, la Mercedes va entrar a Can Güell, a les “contínues”, i jo a la Dubler, com a estampador. Ens van casar a Sant Baldiri el juliol de 1953, i vam anar a viure al carrer Torre Figueres a una habitació de lloguer.

A la meva dona no li agradava el Molí Nou perquè vam tenir un nen i a les nits se sentien crits des del Manicomi, així que unes amigues de la meva dona ens van dir que s'havien fet una casa a l'altra punta del poble, i que encara hi quedaven solars en venda; vam anar a veure-ho i vam comprar un terreny que feia baixada. Els caps de setmana anàvem al riu, i ens emportàvem la runa que la gent llençava per poder fer els ciments i les parets. L'any 1957 ja hi vivíem.

Vaig treballar vint-i-quatre anys a la Dubler, fins a principis de 1977, quan va tancar. La fàbrica va continuar en forma de cooperativa, però vaig decidir no continuar-hi perquè feia temps que anava fent feines com a fuster al taller enfront de casa meva (Gironella), i vaig preferir no córrer riscos: ja tenia un altre nen de deu anys.

La vida social a Sant Boi al llarg de tots aquests anys la vam fer anant a l'Ateneu, perquè venien artistes a cantar, al Local (Ateneu Familiar), a la “Machina” (actual Cal Ninyo); també vaig pertànyer a l'UES (secció petanca) i al FC Santboià (encara en sóc soci).

La Mercedes i el José a la Rambla. Any 1953

El José i el seu primer fill, en Pascual, al solar que ocupa actualment el Pedagogium Cos. A la cantonada de la dreta, casa meva

Testimoni i fotografies cedides pel Josep Lluís Peñalver,

fill del José i de la Mercedes

Fotos d'estudi (I)

2009-02-11T20:11:00.003+01:00

D'esquerra a dreta: Lourdes, Soledat, i Montserrat Sierra Morelló

Any 1931

Inauguració dels pisos de la Muntanyeta

2009-02-08T01:53:00.037+01:00

Inauguració dels pisos de la Muntanyeta. Any 1961

L'acte va estar presidit pel ministre "sense cartera" i president del Consejo de Economía Nacional, en Pedro Gual Villalbí, i l'alcalde de Sant Boi, en Jaume Ferrer Poblet.

2a fotografia: el ministre (vestit fosc i cabell blanc); l'alcalde parlant amb l'Andreu Amat (dreta de la imatge); el Fèlix Sala (a l'esquerra de la imatge, amb bigoti)
4a fotografia: l'alcalde fent un discurs
5a fotografia: el ministre fent un discurs
Darrera fotografia: l'alcalde i el ministre sortint per la porta de l'Escola Amat Verdú

Fotografies cedides pel Ferran Jou

24 de gener de 2008

2009-01-25T13:56:00.009+01:00

"Jo, que moro i sé

la solitud del mur i el caminant,

et demano que em recordis avui,

mentre te'n vas amb les sagrades hores"

Salvador Espriu

BODES D'OR DEL F.C. SANTBOIÀ

2008-12-31T03:12:00.008+01:00

Celebració de les Bodes d'Or del Futbol Club Santboià. Any 1958

2a fotografia, taula de l'esquerra: Avellanet, Ribas, Pagès, Martínez, Caballé. Taula de la dreta, mirant a la càmera: Bartomeu Suriol
3a fotografia, de dreta a esquerra: Bartomeu Suriol, Miquel Tramunt, el seu pare (de cal Pòlara)
4a fotografia: Miquel Tramunt, Bartomeu Suriol, Antoni Roca, i al fons, amb la mà a la cara, en Pagès.

Fotografies cedides pel Jordi Suriol

Platja

2008-12-30T12:05:00.000+01:00

Grup d'amics a la platja del Prat. Estiu del 1932

A la fotografia només he pogut identificar el Francesc Calopa Amat (assegut amb banyador de tirants i mocador al cap)

Fotografia cedida per la Núria Egea Calopa

Processó al Sanatori

2008-12-29T12:17:00.000+01:00

Processó al Sanatori d'homes. Any 1943

Fotografia cedida pel Francesc Mas Vidal

Sardanes

2008-12-22T11:13:00.000+01:00

Sardanes a la Plaça de l'Església. Any 1934

Fotografia cedida pel Josep M. Marzo

Esbarjo en temps de guerra

2008-12-21T00:13:00.005+01:00

Tex-Ton 1938

Publish at Scribd or explore others: History

A més de la Núria Fontanals, i gràcies a la vostra col·laboració, s'ha pogut idenficar a la Teresa Vilar i Cubells (no surt a l'última fotografia)

Fotografies cedides per la Núria Egea Calopa

DE VIVA VEU (III)

2008-12-06T00:02:00.006+01:00

1932, Primera Exposició de Fruites a Sant Boi

Quirze Parés:

“Organitzada per l’incansable santboià Carles Martí Vilà, home neguitós per tot quan signifiqui cultura i arrelament a la Vila. Tingué lloc dintre del mes d’agost de 1932, una exuberant, per lo grandiosa i qualitativa, exposició de fruites de tot temps, sortides d’aquesta planura riquíssima de nostre delta i de les seves ufanes riberes. Des del pla d’en Torres a la Vaqueria, des de les parcel·les dels paratges de la carretera de la Bomba, la de cal Peñasco, i la de cal Jové i de cal Gallina, i d’aquesta fins als Feixassos, sortiren tota mena de fruits que acolliren els organitzadors amb aquell amor que el pare dedica al seu fill. Alguns d’aquells fruits hagueren d’ésser conservats en cambres frigorífiques, car de no fer-ho d’aquesta manera haurien perdut en substància nutritiva. El mes d’agost és ben sabut que no existeixen cireres. En aquelles dates n’hauríeu pogut menjar com si de l’arbre mateix les haguéssiu collides, com d’altres fruits. Aquella manifestació agrícola fou un acte de verdadera germanor, ja que no solament en gaudiren els propietaris exposants, sinó àdhuc els propis treballadors i la Vila en general, els quals se sentien contents d’ésser contribuïdors de la riquesa Llobregatina, tot i treballant per llur propi sosteniment: No hi ha home sense home!, diu la dita popular.

L’obertura fou feta per l’Excel·lentissim President de Catalunya, senyor Francesc Macià, que fou rebut per tota la Vila, amb simpatia i un gran afecte”. (Fragment extret del diari d'en Quirze Parés).

Valentina Escardívol:

"Ho recordo com si fos ara mateix, mai no ho podré oblidar, tanta gent, i tothom estava tan content... El President de Catalunya venia a Sant Boi, venia l'Avi. I jo, li havia de donar un pom de flors per donar-li la benvinguda. Mai no oblidaré aquell moment, mai".

Maria Comas:

"Quan Macià va venir a Sant Boi van posar un rengle de nens i nenes, i va passar pel mig, i em va tocar, em va tocar! El pare li va donar una caixa de llimones i la va posar al seu cotxe. Un moment inoblidable".

Fotografies cedides pel Valentí Escardívol i Coll

Processó de Corpus

2008-12-02T10:25:00.000+01:00

Processó de Corpus (Any 1950)

A la fotografia: Josep Parellada, Rosa Masplà (Cal Nes), Marcel·la Carbonell i Llúcia Carbonell (Cal Nes)

Fotografia cedida per l'Ester Solé Parellada

"Sindicato Único, la CNS"

2008-11-24T11:15:00.001+01:00

Cartilla de la CNS (Central Nacional Sindicalista). Any 1939

Document cedit per la Núria Egea Calopa

Cupons de racionament

2008-11-24T10:55:00.003+01:00

Cupons de racionament. Any 1941

Document cedit per la Núria Egea Calopa

Llocs

2008-11-21T10:11:00.000+01:00

Cruïlla del carrer Montevideo amb el carrer Fortuny (Any 1958)

Fotografia cedida pel Ferran Jou

Bàsquet de l'Ateneu Santboià

2008-11-19T10:54:00.002+01:00

L'equip de bàsquet de l'Ateneu Santboià que quedà subcampió de 3a, la temporada 1951 - 1951, i va ascendir a 2a.
A la fotografia, d'esquerra a dreta (drets): Bartomeu Suriol, Joan Triguero Martínez, Enric Muntané Costa, Josep Comellas Bou, Fulgencio Paco Lajara, Josep Barceló Carrasco, Josep Maria Paco Lajara, Antoni García Luján, Vicenç Romeu Llivina, Francesc Borrell Valls, Victoriano Rodilla Alfaro

Fotografia cedida pel Jordi Suriol

Miquel Ferrer i Sanxis

2008-11-12T10:36:00.000+01:00

Una foto de l'arribada a Catalunya d'en Miquel Ferrer i Sanxis*, després de vint-i-sis anys d'exili a Mèxic. L'abraçada amb els seus molt estimats oncles, Floreta i Bruno (avis del "Nani") a la seva emocionant retrobada a Sant Boi l'any 1965.

*Miquel Ferrer Sanxis (Castelldefels, 1899 - Barcelona 1990 ) fou un polític i sindicalista català. Estudià comerç a Barcelona, i en començar a treballar, s'afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). El 1922 participà en la fundació de les Joventuts d'Acció Catalana, i s'integrà en Estat Català, del que fou membre del seu Directori. Més tard s'uní a la Societat d'Estudis Militars (SEM), on hi contactaria per primer cop amb Josep Maria Batista i Roca. El maig de 1925 participà en el complot de Garraf planejat per Bandera Negra per acabar amb el rei Alfons XIII d'Espanya. Fou declarat culpable i va ser empresonat a Alacant el 1926. El 1930 fou alliberat, i les seves idees comunistes el portaren a afiliar-se al Bloc Obrer i Camperol (BOC), del que fou membre del comitè executiu i un dels màxims exponents de l'ala catalanista i col·laborador als diaris L'Hora, La Batalla, Front i Treball. El 1936 seguí la corrent minoritària del BOC que no s'uní al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), sinó al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a la Unió General de Treballadors (UGT).

Fou secretari general de la UGT del Principat des del 1937 fins a la fi de la Guerra Civil Espanyola, cosa que l'obligà a exiliar-se a França. Poc després fou expulsat del PSUC, i marxà a Mèxic (1939), on participà en la fundació del Partit Socialista Català (PSC). Alhora participà en les instàncies unitàries del nacionalisme català de l'exterior, i així fou secretari de la Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica, i participà en el Consell Nacional de Catalunya (oficial, amb seu a Londres, 1948) i en el Consell Nacional Català (CNC) que fundà Josep Maria Batista i Roca, i del que fou secretari per Amèrica. També fou actiu en el camp cultural, tant català com americà, i així promogué la Revista dels Catalans d'Amèrica, fou secretari del Club del Llibre Català (1944-60), i fundador de la Compañía General Editora i de l'Instituto Panamericano de Documentación. El 1965 retornà a Barcelona.

Fotografia cedida pel Josep Dalmau "Nani"

Coses de "la mili"

2008-11-10T00:26:00.003+01:00

Fent " instrucció" durant la mili darrera la caserna de Sant Boi. Juliol de 1962

A la fotografia: en Francesc Yani Garrigós (amb els braços enlaire), i en Francesc Mas Vidal (el quart a l'esquerra)

Fotografia cedida pel Francesc Mas Vidal

Transports santboians

2008-10-22T10:31:00.002+02:00

"Auto Bar Moderno" (Anys 30)

Fotografia cedida pel Josep M. Marzo

Instrucció (II)

2008-10-20T10:35:00.001+02:00

Nois de la Colònia Güell fent instrucció a la Vall de Can Carreres (Guerra Civil)

A la fotografia, entre d'altres: Ventura Aguilar, Ramon Balmes, Manuel Llorens, Gonçal Martí, Joan Dalmau, Agustí Domènech, Vicenç Romagosa, Jaume Montserrat, Joan Padró, Sadurní Ribas, Josep Bach, Antoni Margó, Jaume Durban, Jaume Mumany

Fotografia cedida pel Josep Dalmau "Nani"

Temps de guerra

2008-10-18T10:25:00.003+02:00

D'esquerra a dreta: Daniel Petit, la Maria de les Trenes, la Maria Escardívol i la Isabel Escardívol (al seu darrere), amb un grup de milicians i milicianes al Casal Federal de Guinardó, adscrit a Esquerra Republicana de Catalunya, durant la guerra civil. Estiu de l'any 1937.

Fotografia cedida per la Isabel Escardívol i Julià

La nevada del 62

2008-10-16T10:58:00.002+02:00

En Ferran Jou Massons traient neu per obrir pas pel carrer Sant Pere
Desembre del 1962

Fotografia cedida pel Ferran Jou i Mora

Bàsquet

2008-10-14T23:46:00.008+02:00

Socis de d'equip de bàsquet de l'Ateneu Santboià construint el camp. Any 1951
1a fotografia: Martinez, Francesc Moreno Pascual, Fulgencio Paco Lajara, Francesc Borrell Valls, Joan Triguero Martínez, Pere Dorca, Bartomeu Suriol.
2a fotografia: Pere Dorca, Joan Triguero Martínez, Francesc Borrell Valls, Martínez, Fulgencio Paco Lajara, Francesc Moreno Pascual, ?, Bartomeu Suriol Soler.

Fotografies cedides pel Jordi Suriol

Atletisme

2008-10-09T10:32:00.001+02:00

, Cursa a la pista d'atletisme del camp de la Santboiana. Principis dels anys 60

Fotografia cedida pel Josep Dalmau "Nani"

Instrucció a Sant Ramon (I)

2008-10-08T10:25:00.002+02:00

Grup de nois de la Colònia Güell fent instrucció a Sant Ramon durant la guerra. (Any 1937)

A la fotografia, entre d'altres: Jaume Mumany, Josep Bach, Joan Dalmau, Joan Padró, Jaume Vicenç, Jaume Montserrat, Antoni Margó, Manuel Llorens, Rodend Bach, Joan Comas, Ramon Roure, Gonçal Martí, Agustí Domènech, Jaume Durban, Ventura Aguilar, Millàs, Sadurní Ribas, Vicenç Romagosa, Evarist Amorós, Enric Amill

Fotografia cedida pel Josep Dalmau "Nani"

Escoles de l'Ateneu Santboià

2008-10-07T16:39:00.003+02:00

Escoles de l'Ateneu Santboià, curs del 1960. El mestre és en Josep Cos i Ponsetí

1a Fila, d'esquerra a dreta: Joan Martí, Lucas, Muñoz, Lluís Fontes, Caballé, Julio García, Sr. Josep Cos, Pepito García, Albarich, Jordi Suriol, Joan Pera, Baldiri Valls, Joan Julibert, Guerra.

2a Fila: Josep Balañà, Jaume Torres, Pere Jané, José Sánchez, Pere Company, Pérez, Xavier Amat, Gallo, Fontanet, Joan Yani, Martínez Mercadé, Martínez Pi, Naranjo.

3a Fila: Deza, Miquel González, Martínez Corbalán, Josep Centelles, Roche, Milà, Pérez, Josep Figuerola, Ramon Barau, Josep Farrés, Esteve, Prats, Jaume Bosch.

4a Fila: Baldiri Gimeno, Puigdengoles, Matamoros, Félix Fernández, Gelabert, Palomares, Pere Castells, Murga, Avenza, Federico Caravella, Josep Bargalló, Jordi Solé.

Fotografia cedida pel Jordi Suriol

El riu

2008-10-07T01:27:00.005+02:00

El riu Llobregat des de Sant Boi. Al fons, el pont vell i el nou (Anys 50)

Fotografia cedida pel Ferran Jou i Mora

Unió Esportiva Santboiana

2008-10-05T13:13:00.003+02:00

Partit de rugbi

* No tinc més dades sobre aquestes fotografies. Em podeu ajudar?

Obres en construcció

2008-09-30T12:59:00.004+02:00

Casa en construcció al carrer Balmes, cantonada amb el carrer Cristòfor Colom (Anys 60)

Fotografia cedida pel Jordi Escardívol i Viñas

Escenes quotidianes

2008-09-28T00:51:00.004+02:00

Lateral de l'actual Plaça de l'Ajuntament, quan encara hi havia el mercat.

A la fotografia, el Ramon Escardívol davant de la seva botiga de queviures (anys 20)

Passejant...

2008-09-21T13:17:00.003+02:00

...per la Rambla

D'esquerra a dreta: Josep Roca Pi, Maria Vilar Campamà, Teresa Gasol Branchadell, Rosa Corrons Mas (26 de maig de 1949)

...per l'estació del Carrilet

D'esquerra a dreta: Maria Vilar Campamà, Teresa Gasol Branchadell, Rosa Corrons Mas (26 de maig de 1949)

... pel riu

D'esquerra a dreta: Maria Vilar Campamà, Teresa Gasol Branchadell, Rosa Corrons Mas (26 de maig de 1949)

... per Can Boneu

D'esquerra a dreta: Rosa Corrons Mas, Paquita de Cal Cargolí, Maria Vilar Campamà, Josep Roca Pi, Teresa Gasol Branchadell (26 de maig de 1949)

Fotografies cedides per la Maria Vilar i Campamà

Comitè de Solidaritat

2008-09-09T18:19:00.004+02:00

Mural fet per la gent del Comitè de Solidaritat de Sant Boi a la paret de l’Ateneu Santboià, vora l’escorxador. Van triar aquesta paret, perquè passant amb el tren era espectacular, tothom la veia. El mural va durar molts anys. (12 d'octubre de 1979)

Fotografia cedida pel Josep Dalmau "Nani"

DE VIVA VEU (II)

2008-09-03T00:25:00.013+02:00

"Fer ninots": Pasqual Vedri i Ollé

La M. Àngels Branchadell i Vedri ens explica algunes anècdotes referents al seu avi, en Pasqual Vedri i Ollé, maquinista del cinema de l'Ateneu Santboià:

“La pena és que ell no hi sigui per explicar-nos aquelles coses, i que ara ens agradaria tant escoltar. Queden, però, en la meva memòria, algunes anècdotes que ens havia explicat, com la de quan les màquines de projectar les pel·lícules, llavors de cine mut, encara s’havien de rodar a mà. Alguna vegada havia passat que s'endormiscava i la pel·lícula anava rodant cada cop més lentament, fins que els xiulets del públic el desvetllaven de cop. El meu avi era l'encarregat d'anar a buscar els rotllos de pel·lícules a la distribuïdora de Barcelona. La rivalitat que hi havia entre els dos Ateneus, el Santboià i el Familiar, feia que cadascun tingués unes productores assignades. Una de les que tenia l'Ateneu Santboià era la METRO GOLDWYN MAYER, que segons ell, era la millor. Les pel·lícules eren molt bones, n'hi havia moltes de musicals, que en aquella època agradaven molt, com ara “Levando anclas” o “Un americano en París”, i d'altres superproduccions com “Ben-Hur”.

També explicava que a vegades, quan la meva àvia anava a dur-li el sopar i portava amb ella la seva primera filla, la meva tia, la deixaven jugar amb les caixes de les pel·lícules, que llavors eren metàl·liques. Si en queia alguna a terra, feia bastant de soroll, i el públic, que tots eren coneguts, deien: "mira, la nena del Pasqual està jugant..."

Encara recordo l'olor de l'acetona que feia servir per empalmar les pel·lícules, i m'ho passava molt bé mirant per les finestretes que donaven a la sala. Com m'agradava anar amb ell de la mà, entrar pel cafè de l'Ateneu on tots el saludaven, pujar per l'escaleta fins arribar a la cabina de les màquines, i veure com ell mirava els fotogrames a través de la llum per tallar-ne algun que estava ratllat.

A casa m'expliquen que, durant els cinquanta anys que va treballar a l'Ateneu, poques vegades va fer festa. També és cert que era fort i tenia bona salut, però un dels cops que va haver de fer-ne, va ser perquè es va cremar les mans en intentar salvar els rotllos de pel·lícules del foc que es va calar a la cabina.

Durant tota la setmana treballava a "Can Güell", en el torn del matí. A la tarda feia de jardiner pel Sr. Margarit, i els caps de setmana anava a "fer ninots", com li deia ell a fer de maquinista al cine.

Abans, quan encara era solter, ja havia fet anar les màquines del cine que hi havia a Cal Bertràn (al xamfrà de la Plaça de l'Ajuntament amb la Rambla), on també havia fet de cambrer, doncs hi havia una fonda que en deien L'Esport”.

* L'any 1970, l'Ateneu Santboià va fer un homenatge al Pasqual Vedri, en reconeixement als 50 anys que va estar fent de maquinista del cinema. En Carles Figuerola, president de l’entitat, li va lliurar una placa de plata amb la següent inscripció: “ A Pasqual Vedri Ollé, als 50 anys de servei a l’Ateneu Santboià. 1920-1970".

Fotografia de l'any 20, retall de premsa i carta, cedides per la M. Àngels Branchadell Vedri

Fotografies de l'homenatge, cedides pel Jordi Escardívol

VISTES

2008-08-28T03:12:00.002+02:00

Vistes de Sant Boi des del carrer Pujada de l'Església (Anys 40)

Record escolar

2008-08-26T17:35:00.004+02:00

Record escolar del Miquel Vidal, possiblement del 1919

* Tot i que pot correspondre a l'escola de l'Ateneu Familiar, aquesta informació no és del tot segura. A veure si algú pot ajudar a aclarir el dubte.

Fotografia cedida pel Francesc Mas Vidal

DE VIVA VEU (I)

2008-08-14T23:53:00.005+02:00

"LA VIDA A LA FÀBRICA". Lourdes Sierra i Morelló

“A principis dels quaranta, quan jo tenia tretze anys, vaig entrar a treballar a Can Massallera. La meva feina era dura, era ajudant de filatures, i vaig passar dos anys de la meva vida carregant carretons plens de canilles per a les llançadores.

Als quinze anys, i després d'haver treballat en una fàbrica de Cornellà, Els Candaus, vaig poder entrar a Can Güell. En un primer moment, no em volien donar la feina, però quan un encarregat de la fàbrica ens va veure a les meves germanes i a mi, va intercedir per nosaltres, dient “aquestes noies se'ls ha de donar la feina, són les filles del Miquel”. Tothom va entendre les seves paraules, el Miquel, el meu pare, havia mort, a principis dels anys trenta, dessagnat per un tret disparat en circumstàncies poc clares, als voltants de Can Ros del Llor. Hi vaig treballar fins l'any 1954, primer, omplint canilles petites, i després, com a oficial de teixidora. Recordo amb un afecte especial a la Mundeta, una noia de Sant Vicenç que treballava amb mi. Cadascuna de nosaltres s'encarregava de 24 telers, tots nous, i vam ser les primeres dones que hi vam treballar.

La feina a la fàbrica podia ser molt dura, tot depenia de l'encarregat que tinguessis. Jo vaig tenir sort, el meu no era dels més exigents. Després de treballar vuit hores diàries a la fàbrica, dissabtes inclosos, anava a treballar al camp fins al capvespre, i per menjar només m’emportava una patata bullida amb la pell, i una arengada a dins.

També recordo d'aquella època les sirenes de les fàbriques, especialment la de Can Güell. El primer torn de treball era el de les cinc del matí, i la sirena sonava a les quatre, a dos quarts de cinc, i cinc minuts abans d'entrar a treballar. Aquest procés es repetia unes tres vegades al dia, entre canvis de torns i menjars. Em va costar força temps deixar de sobresaltar-me en escoltar el so de les sirenes de les fàbriques. No ho podia evitar, recordava les sirenes que ens avisaven de possibles bombardejos durant la guerra civil.

Eren temps difícils, i a causa de l'embargament que patia Espanya, no ens arribava cotó. No hi havia feina, però sí molta fam. Els treballadors de Can Güell van començar una vaga. En arribar la Guàrdia Civil, van rodejar la fàbrica, i els treballadors que restaven tancats a dins no podien sortir ni a buscar aliments. Els que vam quedar a fora no ens vam moure d'allà, dormíem al carrer, feia molt fred, i no tots teníem mantes.

No recordo quan, ni com, va acabar tot allò, però mai no oblidaré quan em vaig apropar a una de les reixes per donar-li un rosegó de pa a un d'aquells afamats vaguistes, i un guàrdia civil, amb cara de pocs amics, se m'apropà i amb un to molt amenaçador em va dir: “ Aparta, tienes cara de revolucionaria!”. No vaig poder, o no vaig saber reaccionar, aquelles paraules podien espantar qualsevol adolescent de quinze anys.

Si hagués de simplificar aquella etapa de la meva vida amb una sola paraula, seria: FAM. Malgrat la duresa, ho recordo amb molt tendresa, perquè també ens divertíem i rèiem moltíssim. En el fons, m'ho vaig passar bé, era jove i ho vaig suportar.”

Fotografia feta durant els anys 40, quan la Lourdes Sierra treballava a Can Güell

THEMIS, PRIMER ANIVERSARI!

2008-08-14T23:51:00.024+02:00

Avui, dia 14 d’agost de 2008, THEMIS celebra el seu primer aniversari a la Xarxa. El balanç que en faig és molt positiu. Al llarg d’aquest any he tingut l’oportunitat de compartir una petita part del material recollit per la meva família durant anys, i també de rebre fotografies, documents, i testimonis de molta gent de Sant Boi i de fora.

Ara, però, i a banda de continuar la feina iniciada, vull, també, encetar un nou apartat, en el qual la vostra veu serà la protagonista. Amb el títol “DE VIVA VEU”, pretenc recollir històries i vivències, no només de gent nascuda a Sant Boi, sinó també d’aquells que, per diversos motius, van escollir el nostre poble per a iniciar una nova vida. Les nostres, les seves, tot plegat, haurà d’ajudar a entendre millor el nostre passat, el nostre present, la nostra realitat.

Celebrant el primer aniversari

Partit de rugbi: Santboiana - Richmond

2008-08-04T21:59:00.003+02:00

Partit de rugbi entre la SANTBOIANA i el RICHMOND. Abril 1964

A la fotografia els del jersei clar (blau en el terreny) són els de la Santboiana i els ratllats els anglesos. Es poden veure tres jugadors de Sant Boi que són: el que està de cara mig tapat pel jugador anglès, i que està a punt de marcar és l’ANTONIO BOVÉ, el jugador que està placant a l'anglès és el MANEL CASALS, i el jugador que està mig d'esquena és el JOAN PALLARÈS.

El Sirvent m’explica: “En aquells moments, el Richmond era un equip capdavanter de la primera divisió anglesa. Jo vaig veure el partit en directe, quan tenia 14 anys, i els equips de les categories inferiors del Club varem fer el passadís d'inici de partit, degudament equipats. En la història de la Santboiana, aquest partit representa el llindar entre el rugbi antic i el rugbi modern, i és molt recordat en el nostre àmbit”.

També em comenta que el diari TIMES de Londres, fundat el 1785, ha posat a la seva web tots els arxius del diari digitalitzats, des de la seva fundació. L’enllaç és: http://archive.timesonline.co.uk/tol/archive/ (per baixar els documents i per imprimir-los, cal registrar-se). Si entreu a la pàgina, i cerqueu la paraula “SAMBOYANA”, trobareu la crònica del cèlebre partit entre la Santboiana i el Richmond R.C.

Fotografia cedida pel Josep Lluís Sirvent

Processó

2008-08-01T00:34:00.007+02:00

Remenant pels calaixos he trobat aquesta fotografia, i al darrera hi ha escrit:

"Una proceso d'abans de l'any 1917. Els mossos d'escuadra venien de Cornellà, demanats per el Alcalde, ja que a Sant Boi no hi habien encara el Guardies Civils"

Festa Major 1918

2008-07-06T21:08:00.005+02:00

Programa de Festa Major. Any 1918

Document cedit pel Francesc Mas Vidal

Núria Fontanals i Ustrell

2008-07-01T23:43:00.009+02:00

A principis de 1936, quan la Núria Fontanals i Ustrell tenia 15 anys, va patir una peritonitis aguda. El metge que la va assistir va diagnosticar la perforació de l’apèndix, i va convenir que calia operar-la d'urgència a vida o mort. Atès que era difícil el trasllat a un hospital de Barcelona, i que no hi havia altres metges a disposició, l'operació es va dur a terme al Sanatori dels homes. Una vegada operada, amb resultat positiu, va romandre ingressada un mes fins a la seva recuperació.

A les fotografies, el dia que sortia del Sanatori. La Núria Fontanals és la que porta la boina, i està envoltada d'algunes infermeres, amigues, amics i familiars, com el seu pare, en Vicenç Fontanals i Prats, i els seus germans, el Miquel i la Montserrat (la nena petita).

Fotografies cedides per la Núria Egea i Calopa

Eleccions municipals 1931

2008-05-23T20:50:00.004+02:00

Octaveta electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya

Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931

Equip d'Atletisme de la Santboiana

2008-05-23T20:31:00.005+02:00

La Unió Esportiva Santboiana d'atletisme
Principis dels anys seixanta

Fila de dalt: el primer a la dreta en Comas Amigó, el tercer a la dreta (al costat del de les ulleres negres) en Joan Bisbal. Fila de baix: de dreta a esquerra: en Francesc Yani, en Santiago Cuchillero, i en Joan Dalmau de la Colònia Güell.

Fotografia cedida pel Josep Dalmau "Nani"