Components del Batalló disciplinari núm. 17 formats a la sortida de la catedral de Manresa. En aquest batalló hi havia un quants santboians (2 de març de 1941)

Fotografia cedida per la M. Antònia Vila Tous

Incendi a l'Ateneu Santboià. 8 de desembre de 1957


Fotografia cedida per la M. Antònia Vila Tous

La Lourdes Sierra Morelló (la meva mare), a l'escola nacional de Sant Boi.
Any 1934

L'arbre de Nadal de l'Ateneu. A la fotografia, el Jordi Escardívol Viñas.

Anys 50

Festa dels 3 Tombs, 17 gener de 1946

La fotografia està feta a la Plaça de l'Ajuntament, davant del Bar Núria.

Dalt del carro, entre d'altres: Agustí Puig, Montse Sierra, Lourdes Sierra, Teresa, Anton Pallarès, Olivé, Jordi Escardívol. A peu, al costat del carro: Josep Pallarès

Fotografia cedida pel Jordi Escardívol i Viñas

En Valentí Escardívol i Soler (el meu besavi), a la Font de Golbes. Any 1910

Fotografia cedida per la Isabel Escardívol i Julià

Fotografies i testimoni de l’Enric San Emeterio López

(supervivent del "comboi dels 927")

El meu pare, Jesús San Emeterio Martínez (Solares, Santander) era químic d’ofici. Poc després d’esclatar la guerra civil, el 30 d’agost de 1936, s’incorporà a l’exèrcit republicà, com a alferes. El 15 de novembre de 1936 fou ascendit a capità de la 14 Brigada, Batalló 109, 3ª companyia. El 2 desembre de 1936 va ser ferit en combat a Villasante de Montija (Burgos). La ferida fou greu, i li van amputar el braç dret a l’alçada del colze, per la qual cosa, va haver de passar molt temps de convalescència en un hospital. Des del seu ingrés a l’hospital (finals del 36) fins a principis del 38, tinc un buit d’un any. Després, recopilant més informació, vaig poder saber que passà a França amb el seu regiment, i arribà a Catalunya l’abril del 38. El juliol del 38, i com a mutilat de guerra, va ser declarat apte per a serveis del C.R.I.M (Centre de Reclutament i Instrucció Militar) núm. 16, a la Caserna Espartaco de Barcelona.

El gener de 1939 marxà cap a l’exili amb la seva esposa –Maria López Lluch-, la meva mare, que llavors estava embarassada de mi. Una vegada arribats a França, van enviar el pare a Argelès i la mare a Angoulême. Durant uns mesos, la mare no va saber res d’ell. El 7 de maig de 1939 vaig néixer a Cognac. Al cap d’un any d’haver arribat a França, i gràcies a ser mutilat de guerra, els francesos van deixar venir el pare a Angoulême. Finalment la família es va retrobar, i el pare em va veure per primera vegada.

A principis del 1940 ens van traslladar a un nou camp als afores de la ciutat, Les Alliers. Uns mesos després, els alemanys van ocupar la zona, i el 20 d’agost ens van fer pujar a totes les famílies en un tren, dient-nos que ens portaven a zona lliure. Després de quatre dies de marxa, vam arribar a Mauthausen. Allà van fer baixar tots els homes i els nens més grans de 14 anys; si n’hi havia algun de més petit, però més alt per a la seva edat, també l’obligaven a baixar del tren. Les dones i els nens petits, entre els quals ens trobàvem la meva mare i jo, vam continuar el viatge. El pare va quedar a Mauthausen. Després de 18 dies de viatge per Europa, i amb un destí incert, ens van retornar a Espanya, i vam entrar per Hendaia. En arribar, van separar les dones, per una banda les de Llevant, i per l’altra les de Catalunya. Van fer un tercer grup amb les nascudes a Barcelona, i aquestes van portar-les a la presó del castell de Montjuic. La mare, que era valenciana, va anar amb el grup de les de Llevant. Finalment, va poder contactar amb la família, i ens van venir a recollir als dos, i vam anar a viure a Anna, un poble prop de Xàtiva, on havia nascut la meva mare. Del pare no en vam tornar a saber mai més res.

Finalment, i no fa gaire anys, vaig aconseguir la següent informació oficial:

Jesús San Emeterio Martínez, internat al Frontslag 184 (Angouleme, França); transferit el 24 d’agost de 1940 al camp de Mauthausen; després transferit a Gusen el 24 de gener de 1941; mort en deportació a Gusen el 24 de setembre de 1941. Núm. de detingut 4181 (Mauthausen), 9681 (Gusen).

Comboi 927