La Rosa Petit i la Maria Jaume (de dreta a esquerra), a la porta de la "barraca" del rugbi. (Any 1960)

Fotografia cedida per la Montserrat Fontanet Petit

UES

Oratori del Palau de Marianao. Diumenge de Rams del 1966

Fotografia cedida per la Marta Miralles Casanovas

Document escrit a mà per Ramon Escardívol Porqueras, del recompte de vots de les eleccions muncipals del 12 d'abril de 1931 a Sant Boi.
El 7 de juny del mateix any, ja proclamada la República, se celebren eleccions per a Jutge i Fiscal Municipal. En Ramon Escardívol es presentà per a jutge, i en Vicens Urpinas per a fiscal, com a representants de la candidatura de l'Aliança Catalanista Republicana.

Document cedit per la Valentina Escardívol Bové

Aquest bloc sempre ha tingut l'objectiu de recuperar i de compartir la nostra memòria, mitjançant imatges, documents i vivències personals o col·lectives. No és un lloc per desqualificar ni jutjar ningú. Per tant, i a contra cor, a partir d'ara els comentaris hauran de passar pel sedàs, i només es publicaran aquells que siguin respectuosos i s'ajustin a l'objectiu d'aquest petit espai de memòria.
Gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració!
Lourdes

L’Elvira Valls m’ha passat aquestes tres fotografies, on surt el seu pare, en Francesc Valls Calopa. Segons em diu, es tracta de l’equip que va quedar campió d’Espanya. No hem pogut saber l’any, i tampoc completar els noms dels altres membres de l’equip.
Espero que, com en altres ocasions, em podreu ajudar.

Gràcies a les vostres aportacions, s'ha pogut datar i posar noms a la tercera fotografia:

Fotografia feta a l’Ateneu Santboià el 12 de maig del 1948. L’equip de la Santboiana va guanyar per segon cop el Campionat d'Espanya celebrat a Lleó (temporada 1.947-1.948).

Drets d’esquerra a dreta: Josep Martínez, Albert Serra, Valls, Josep Petit, Vicenç Bisbal, Miquel Vives, Jordi Ribes, Josep Parés, Martret, Urbano Martínez i Baldiri Pugès. Asseguts al mig, d'esquerra a dreta, Joan Bisbal, Melcior Martí, Pere Puig, Francesc Larroy i, en primer terme, Joan Duran, Isidro Ollér, Miquel Martínez, Navarret i el Xato.

Fotografies cedides per l'Elvira Valls Carol

Cristòfor Rebull i Capdevila, nascut a Sant Boi el 3 d’agost de 1903. Representant als 20 anys de la Unió de Rabassaires pel Baix Llobregat, de la qual en fou fundador. Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya. En les eleccions municipals del gener de 1934 fou escollit regidor per les llistes d’ERC. Abandonà el consistori després dels fets del 6 d’octubre del 1934. ES va refugiar a Caldes de Montbui perquè no el detinguessin els partidaris de Primo de Rivera. Fou signatari del Manifest del Front d’Esquerres de Catalunya (febrer del 1936) i protagonista destacat del restabliment de la Llei de Contractes de Conreu. Va assumir responsabilitats de les comissions de Governació: cementiris, assistència social i aigües.

Després de l’aixecament dels franquistes (juliol del 1936), participà en la defensa de Barcelona contra els militars feixistes. Fou membre de la Junta de Seguretat Interior per tal de pacificar les energies revolucionàries dels anarquistes i del P.O.U.M. Participà en la renovació de la intendència, per tal de permetre el proveïment de les columnes de voluntaris al Front d’Aragó. L’any 1938 va marxar en qualitat de voluntari de l’Exèrcit Republicà fins a la desfeta de Catalunya.

Exiliat a França el 1939, va estar internat en els camps de concentració francesos d’Argelers i de Barcarès fins al 1941. Posteriorment, tornà al seu treball de pagès, conreant una petita finca prop de Marsella. Aquesta propietat fou un refugi per a molts exiliats republicans, durant els anys d’ocupació alemanya. Els procurà certificats de treball perquè poguessin aconseguir una carta de residència, evitant-los l’encarcerament en els camps de concentració alemanys. Participà, també, de manera activa, en la Resistència Francesa.
L’any 1945 participà en el Congrés de la Terra de Perpinyà. Fou membre fundador de la Llar Catalana de Marsella, després de l’escissió del Centre Català per raons polítiques, els anys 1947-1948. Organitzador de manifestacions culturals i de solidaritat dels catalans de Marsella, i portant lligams culturals amb els provençals.
Fou President d’ERC per Marsella i la Provença, i representant en aquesta regió del Govern Català a l’exili. Col·laborador d’en Josep Tarradellas, va permetre la celebració dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Marsella, l’any 1967.
Fins al 1955 va seguir acollint refugiats republicans perseguits pel règim franquista, ajudant-los a aconseguir documents d’identitat, i evitant-los l’extradició.
Tornà a Sant Boi l’any 1972. Morí a Marsella el 16 de maig de 1996 i fou enterrat a Sant Boi per la seva voluntat el 23 de maig de 1996.

*Aquesta breu biografia va ser escrita pel seu fill, Llibert Rebull, i pel seu nét, Gilles Rebull, i lliurada al Pau Mestres, el qual me l’ha cedida perquè la pugui compartir.

Cristòfor Rebull al seu despatx de la Generalitat (1936-1937)

Fotografia cedida pel Llibert Rebull